El periodista i mestre Roger Vives ha publicat un article a l'Eix diari sobre les ZERs a l'Alt Penedés que resumeix la conversa l’avinyonetenca
Maria Guilera, exdirectora de l’Escola d’Avinyonet del Penedès i de la ZER Font
del Cuscó, i impulsora del moviment rural a la comarca. Us deixem l'article perquè el pogueu gaudir!!
ALT PENEDÈS: TERRITORI ZER
Roger Vives
Les
escoles d’Avinyonet, Sant Cugat Sesgarrigues i Sant Pere Molanta van constituir
l’any 1988 la primera ZER (zona escolar rural) del Penedès, sent, a la vegada,
una de les quinze que aquell any naixien oficialment a Catalunya. Aquesta
primera ZER al nostre territori s’anomenà Font del Cuscó.
La
pretensió d’una ZER és unir esforços i recursos entre escoles petites de
municipis propers, tot compartint un mateix projecte educatiu.
L’avinyonetenca
Maria Guilera, exdirectora de l’Escola d’Avinyonet del Penedès i de la ZER Font
del Cuscó, va ser una de les principals impulsores de les ZER a la comarca i
recorda que “tot va començar amb reunions que teníem els mestres d’Avinyonet,
Sant Pere Molanta, Sant Cugat Sesgarrigues i Sant Pau d’Ordal enmig del
moviment de renovació pedagògica. En aquell moment a totes aquestes escoles ens
feia falta un mestre d’educació especial, i vam aconseguir-lo després de
sol·licitar-ho a la Generalitat”.
La
necessitat de compartir de recursos no se sintetitzava en mestres
especialistes, sinó que implicava més qüestions tal i com explica Guilera: “en
tenir poca quantitat d’alumnes i de diferents edats se’ns feia complicat poder
realitzar excursions. És per això que omplíem autocars amb nens de tres pobles
diferents, havent-los agrupat prèviament entre grans i petits”.
Iniciatives
com aquesta van ser l’embrió de les ZER, que van tenir el seu auge a la dècada
dels 90. A territori altpenedesenc n’hi havia quatre de manera oficial i també
d’altres centres que tenien llaços de col·laboració puntuals, si bé no es constituïren
com a tal.
Passats
més de 25 anys, el panorama ha canviat. L’Alt Penedès ja no té la seva degana
però conserva tres ZERs (Cep de Sis, Subirats i Serra d’Ancosa) que engloben
deu escoles petites, dues d’elles pertanyents a la veïna comarca de l’Anoia. El
Baix Penedès en té una (la que conformen les escoles de Bonastre i Masllorenç)
i el Garraf no en té cap.
Guilera
argumenta que el canvi “és deu a les necessitats existents. De la mateixa
manera que la falta de recursos va propiciar la seva creació; el fet que els
pobles augmentessin notablement la seva població va provocar que les escoles
veiessin incrementat el seu nombre d’alumnes i que, conseqüentment, les
necessitats prèvies desapareguessin”.
És així
com la ZER Font del Cuscó va veure com primerament Sant Pere Molanta se
n’escindia. La seva presència fou reemplaçada per l’escola d’Olesa de
Bonesvalls, però posteriorment, el creixement demogràfic dels pobles i dels
centres educatius va fer que acabés desapareixent.
En
aquest sentit, l’estancament actual en el creixement de població dels pobles és
probablement l’element que garanteix més la continuïtat de les ZERs actuals.
Una de
les característiques més destacades d’aquestes escoles és que alumnes de
diverses edats comparteixen aula. Guilera assegura rotundament que “tenir nens
de diferents edats en una aula de cap manera disminueix el nivell, tot el
contrari, està demostrat que els alumnes tenen un nivell força elevat”, alhora
que matisa que “aprenen amb més autonomia i això, de grans, els és molt útil”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada